GISELA SAPERAS: EL CINEMA FANTÀSTIC

Durant aquests dies a classe hem estat mirant dues pel·lícules del cinema fantàstic anomenades Amelie i Big Fish.

Què és el cinema bèl·lic?

El cinema fantàstic és aquell que tracta temes com ara la màgia, el món no real, les criatures inexistents, etc.

AMELIE

SINOPSIS

Aquesta pel·lícula és una comèdia de fantasia francesa dirigida per Jean-Pierre Jeunet i va ser exhibida per primera vegada al 2001.
La protagonista, Amelie, és una noia molt diferent a les demés. La pel·lícula comença amb una veu en off. Aquesta narra la infància d’Amelie, i està present durant tota la pel·lícula. Als 6 anys, el seu pare, que era metge, li va diagnosticar erròniament  un problema cardíac degut a que el seu cor s’accelera cada vegada que la toca.
Durant la pel·lícula ella deixa caure el seu peix de colors per una mena de riu. El peix per ella era com un millor amic, ja que ella no tenia amics. La seva mare va morir per culpa d’un turista suïcida que es va llençar des de Notre Dame i se li va caure al damunt. Amelie, als seus 22 anys descobreix el seu objectiu en la vida. Aquest objectiu és arreglar la vida del demés, és a dir, ajudar als altres. A partir d’aquest moment, inventa tota classe d’estratègies per tal d'intervenir en els assumptes dels demés.

PLANS DE LA PEL·LÍCULA

Prezi amb tots els plans de la pel·lícula:

https://prezi.com/1n6njv5eui--/planos-fotograficos-amelie/

CARACTERÍSTIQUES

Els personatges d’aquesta pel·lícula tenen fortes característiques atribuïdes al seu comportament i el seu caràcter. Per exemple:

Amelie: estereotip de noia alegre i feliç, que a totes les coses li troba el costat positiu i que el seu caràcter està marcat per els successos de la seva infància.

Pare d’Amelie: estereotip de persona freda i distant.

Mare d’Amelie: estereotip de persona estricte i ordenada.

Per altre banda, en varies ocasions es passa d’un pla general o mig a un primer pla a través d’un moviment de tràveling.

Per altra banda, també hi ha plans picats i contrapicats. Cal dir també que el zoom hi és present.

En gairebé totes les escenes hi ha un tràveling, i això fa que li doni moviment i ritme a la història.

Hi ha altres moments en el que el tràveling és des de el terra o és lateral. El lateral és utilitzat per mostrar-nos el lloc en el que es troba un personatge i per donar a conèixer l’entorn en el que es donarà l’escena.

OPINIÓ

Aquesta pel·lícula m’ha recordat a un conte, ja que trobo que és una història d’amor molt dolça.

Almenys jo aquesta pel·lícula m’ha tingut tota l’estona atenta i amb la intriga de havera què passarà.

La recomano.

BIG FISH

SINOPSIS

Aquesta pel·lícula és de fantasia, aventures, drama i família dirigida per Tim Burton.

El protagonista de l’obra és William Bloom. Aquest no té molt bona relació amb el seu pare.

Un dia William s’entera de que el seu pare està patint una malaltia terminal i per això torna a casa
seva per estar amb ell els pocs dies de vida que li queden.

El seu pare li explica moltes històries de quan era jove i això farà que William conegui millor
al seu pare.

William vol intentar d’arreglar la seva relació amb el seu pare ara que està a prop de la mort.

Quan el pare narra les seves aventures de quan era petit, el peix ja apareix com a una figura
important. El peix és el fil conductor de la pel·lícula, està present des de el principi fins el final
i representa una metàfora. De fet, quan mor, es converteix en peix, significant el peix com a
metàfora de la vida.

CARACTERÍSTIQUES

El que més impacta d’aquesta pel·lícula són tots aquells elements simbòlics que fa servir al llarg de la història.

Aquests simbolismes són:
- El coneixement mental: simbolisme del peix i la peixera
- El coneixement social: simbolisme dels pobles
- El projecte de vida: simbolisme del espectre de la dona en el llac, els somnis i les metes.
- La realització: simbolisme de les sabates penjades.
- Les conseqüències de no tindre un límit

OPINIÓ

Personalment hi ha hagut moments en els quals  se’m feia massa llarga i avorrida, però, no obstant, la història, és a dir, l’argument de la pel·lícula m’ha agradat molt.

Penso que a part de sentimental aquesta pel·lícula també és de comèdia.

La  recomano.

COMPARACIÓ ENTRE LES DUES PEL·LÍCULES

Mentre que Amelie ens explica la seva vida, Big Fish narra les relacions entre pare i fill i la revisió
que fem de les nostres vides quan som vells.

En la pel·lícula de Big Fish hi ha uns flashbacks mentre que en la d’Amelie només hi ha una
veu en off que narra la història.

La pel·lícula Amelie intenta captar l’atenció del espectador mitjançant les coses que fa
Amelie i el romanticisme, mentre que Big Fish ens deixa pensant sobre les persones que
ens envolten i més concretament de la nostre família.

RELACIÓ ENTRE LES DUES PEL·LÍCULES:

Totes dues, però, utilitzen elements fantàstics propis del cinema de fantasia.

Activitat 13: Personal necessari per la producció d'una pel·lícula

QUI PARTICIPA EN LA PRODUCCIÓ D'UNA PEL·LÍCULA?

- Guionista: el guionista, com el seu nom indica és la persona encarregada d’escriure el guió; aquest pot consistir en una història original o bé d’una readaptació d’una obra ja existent. No obstant, els guionistes també poden realitzar treballs de direcció, producció i interpretació de les seves pròpies obres.

• DEPARTAMENT DE PRODUCCIÓ: 

-Productor/a: el productor/a és el propietari de la pel·lícula, és a dir, el/la responsable de l’estructura d’aquesta ja que porta a terme la idea des de l’inici fins al final.

Aquest/a selecciona el director del projecte i els actor principals.

-Coproductor: el coproductor és l’empresa que s’associa al productor/a amb la finalitat d’aconseguir diners per dur a terme la pel·lícula.

-Cap de localitzacions: el cap de localitzacions és present en pel·lícules de gran extensió i duu a terme els temes relacionats amb els llocs de rodatge.

-Productor executiu: el productor executiu participa des de el guió inicial fins al final de la pel·lícula i és el responsable dels factors financers i administratius.   

-Cap de producció: el cap de producció és el responsable de la producció durant el rodatge i és qui prepara els itineraris i els desplaçaments dels llocs on s’ha de gravar. 

-Regidor: el regidor és l’encarregat de les compres i els lloguers de la decoració. Aquest aconsegueix els objectes, el menjar i els vehicles que surten a les escenes.

• DEPARTAMENT DE DIRECCIÓ:   

     -Director: el director és la persona més important del projecte ja que és l’encarregat d’elegir tot el personal necessari i el muntatge. Aquest dona instruccions de com realitzar la pel·lícula i pren les decisions finals.

     -Director de càsting: aquest director té com a finalitat buscar diferents personatges donant diverses opcions al director per tal que prengui la decisió final. Aquest pot ser o bé una persona o bé una agència.  

• DEPARTAMENT D’ART:

-     -Director d’art: Aquest director és l’encarregat de dissenyar el que es veu a la pel·lícula (decoració, ambientació, vestimenta dels personatges,...).

-   -Assesora a la director/a d’art: el cap de premsa és l’encarregat de conèixer la cultura del projecte que  es vol representar (tema, personatges,...).

-    -Vestuarista: el vestuarista és l’encarregat de la tria de la vestimenta dels personatges seguint les indicacions del director d’art.

-          Maquillador i perruquer: el maquillador és el responsable del maquillatge dels actors (retocs, caracteritzacions...).  El perruquer és el responsable del pentinat dels personatges durant el rodatge.

• DEPARTAMENT DE FOTOGRAFIA:

-  -Director de fotografia: el director de fotografia és l’encarregat de la part visual de la pel·lícula, és a dir, dissenya la il·luminació i defineix els enquadraments segons diu el director.

-  -Operador de càmera: és l’encarregat de manejar la càmera sota la direcció del director de fotografia. Aquest organitza l’enquadre, els travellings i els moviments de càmera.

-  - Operador especialista: és l’encarregat de càmera que maneja els sistemes especialitzat en la presa d’imatge.

-  -Operador de vídeo assist: és l’encarregat d’instal·lar i manejar els equips de vídeo i la classificació de les cintes. Controla que durant la filmació es pugui  veure el que s’està gravant.

• ACTORS:

-          Els actors són els encarregats de protagonitzar el paper de la pel·lícula, posant-se en el paper del personatge que han de interpretar.

Activitat 12

MOVIMENTS DE CÀMERA:
Panoràmica

Travelling

Zoom 

 

TIPUS DE PLANS: 

                                Pla General:                                   

Pla Americà: 

Pla sencer:

Primer pla:

Primer primeríssim pla:

Pla cenital: 

Pla picat: 

Pla contrapicat: 

Pla Nadir: 

Pla dorsal: 

Pla perfil: 

Pla holandès: 

Activitat 11: Moviments de càmera i tipus de pla

MOVIMENTS DE CÀMERA  

Es distingeixen tres tipus de moviments quan la càmera no és fixa:

• La panoràmica:  aquest tipus de moviment és el gir de la càmera sobre el seu propi eix, sigui horitzontal, vertical o oblicu. Normalment, es fa servir per descriure un escenari o per aparellar elements d'aquest.

     

• El travelling: aquest tipus de moviment és el que fa un desplaçament de càmera sigui lateral o fronatal d'un lloc a l'altre, majoritàriament sobre uns rails. 

• Zoom: aquset tipus de moviment és òptic, i es realitza amb càmeres d'objectius variables o zoom, que sempre s'utilitza en la gravació perquè els objectes s'apropin i s'allnyin sense desplaçament de la càmera. 

      

TIPUS DE PLANS 

Pla segons l'enquadrament:

• Pla General: és el pla en el que s'intenta capturar de les imatges la major part de l'escena. No ens fixem en els detalls, sinó que, ens centrem en l'escena en general.

• Pla Americà: és el pla en el que l'escena es divideix en 4 zones i d'aquestes n'escollim 3, és a dir, del cap fins als genolls.

• Pla sencer: és el pla en el que el subjecte ocupa tot l'enquadre de la foto, del cap fins els peus. 

•  Pla mitjà: és el pla en el que apareix el subjecte del cap a la cintura, mes o menys per la zona de la cadera.   

• Primer pla: és el pla en el qual es talla els hombros fins al cap.   

• Primer primeríssim pla: és el pla en el que la cara del subjecte és l'element més important.

Pla segons l'angle: 

• Pla Cenital: és el pla que es realitza desde sobre del subjecte. 

• Pla picat: és el pla en el qual t'has de situar a sobre del subjecte de forma obliqua. Es col·loca la càmera a una altura aproximada a la dels ulls. 
• Pla contrapicat: és el pla que es realitza situante davant del subjecte, a una altura per sota dels ulls. 
• Pla Nadir: és el pla oposat al Cenital. En aquest, s'ha de situar la càmera just a sota del subjecte de forma perpendicular al terra.
• Pla dorsal: és el pla en el qual ens introdueix dins l'escena com espectadors. 
• Pla perfil: és el pla en el que la càmera es col·loca a un costat del subjecte, mostrant el seu perfil.
• Pla frontal: és el pla en el que la càmera es col·loca paralel·la al terra, just davant del subjecte i a l'altura dels seus ulls. 
• Pla holandès: és el pla en el que la càmera esta inclinada fins a 45º aproximadament.

Activitat 10: Pel·lícules d'Egipte

COMENTARI DE LES PEL·LÍCULES D'EGIPTE 

A la classe hem vist un seguit de tràilers de pel·lícules basades en l'Antic Egipte: 

• 1932: "La Mòmia".

És una pel·lícula de terror, que té efectes visuals senzills, trancisions lentes i pocs plànols; està feta en blanc i negre.   

• 1963: "La Cleopatra". 

És una pel·lícula dramàtica i romàntica, que té efectes visuals més elaborats, però tot i així son lents i amb quantitat; està feta en blanc i negre i sense so. 

• 1955: "Tierra de Faraones".

És una pel·lícula dramàtica, que té efectes semblanrts a la pel·lícula de Cleopatra, i amb poca quantitat de plànols i lents; és la primera que veiem en color i amb so, i amb més personatges que les altres.  

• 1999: "La Sombra del Faraon".

És una pel·lícula de terror i aventura, que té efectes visuals més elaborats que les pel·lícules anteriors, amb més quantitat de plànols per minut i les son més ràpides. 

• 1999. "La Momia".

És una pel·lícula d'acció, aventura i fantasia, que té efectes molt semblants a la pel·lícula de "La Sombra del Faraon", ja que al ser del mateix any, els 

recursos cinematogràfics eren els mateixos. 

• 2017. "La Momia". 

És una pel·lícula d'aventura, terror i d'acció, amb diversos plànols per minut, i amb efectes visuals molt realistes i elaborats. La qualitat és alta i les transicions ràpides.   

Activitat 9: Egipte

ON ES SITUA EGIPTE?
Egipte, oficialment conegut com la República Àrab d'Egipte, és situat en un estat de l'Àfrica nord-oriental, i la seva capital és el Caire.
Egipte es divideix en dues regions que es separen per el riu Nil: la primera s'anomena el Baix Egipe, i la segona Alt Egipte; i l'envolten els mars Mediterrani (al nord) i Roig (l'est).

CULTURA
Aquets país té una gran riquesa cultural, i en cada ciutat es troben les tradicions i costums que es mantenen des de l'època dels faraons, fa més de 6.000 anys.
Característiques de la cultura:

• L'escriptura egipcia va ser desenvolupada per tres tipus (escriptura jeroglífica, escriptura hieràtica i escriptura demòtica). 
• En la pintura, no s'utilitzava la perspectiva i els colors eren plans; en l'art manifestaven els poder dels monarques així com espressar les creences religioses. 
• Per el que fa la religió, era politeista, és a dir, que adoraven a molts déus (Ra, Osiris i Isis). Els egipcis creien en una vida després de la mort.
• Els temples eren dedicats als déus. L'Antic Egipte es caracteritzava per l'art i la construcció de les piràmides, tombes monumentals de faraons.  
• La escultura, es treballava amb marfil, bonze, fusta i pedra. 
• Es va desenvolupar el teorema de Pitàgores basant-se n les investigacions egicies, les sumes, les restes, les multiplicacions i les divisions. 

LES PIRÀMIDES

En l'arquitectura funerària, destaquen les piràmides, que constituteixen la part funamental del conjunt arquitectònic que va destinat als faraons.

Les piràmides eren monuments funeraris contruits a l'Imperi Antic entre el 2575 i el 2134 a.c., i servien per protegir el cos momificat del faraó.  Les tombes, per als egipscis, tenien un significat de poder i era el símbol de la divinitat del faraó, ja que creien que després de la mort, hi havia una altra vida.

• TIPUS DE PIRÀMIDES:

Hi ha tres tipus de piràmides egípcies:

1. Escalonada: Són les més antigues i estan formades per molts escalons decreixents. La primera d'elles va ser Dyeser.
2. Perfecte: Es van començar a construir a principis del segle IV, i representen l'evolució arquitectònica de la piràmide anterior (escalonada). La primera d'elles correspon al faraó Snofru.
3. Romboidal: És la més semblant a la de veritat, però l'únic canvi, és la seva inclinació a mitja altura.

Activitat 8: Ceràmica Grega

CERÀMICA GREGA:

Aquesta ànfora, feta d'argila als anys 530 a.C va ser produida a Àtica, Grècia.

És una ànfora de coll alt, amb doble nansa, i decorada amb dos temes populars de l'època com son: per una cara la lluita d'Heràcles contra Tritó i per l'altre cara l'enfrontament entre dos guerrers. 

En la cara on surt Heràcles i Tritó es pot veure com Heràcles just darrere de Tritó enllaça les seves mans i les seves cames al seu cos per tal de que no s'escapi. 

No s'aprecia exactament com vestia Heràcles, però porta una túnica amb pell de lleó, i una espasa localitzada a l'alçada de la cintura. En canvi, Tritó, té el cabell llarg i barba, amb tron d'home i part inferior d'un gegant peix poblat d'escames. 

Amb la postura del cos de Tritó s'aprecia com intenta escapar d'Heràcles, i per darrera es veuen dofins saltant expresant força intel·ligència. 

Per altre banda, l'altre cara de l'ànfora, mostra dues formes de lluita i eficacia: una grega i una oriental. El grec, vesteix amb un casc de bronze i protectors de cames. Va armat amb una espasa i un gran escut. El guerrer oriental, vesteix amb un gorro puntiagut de pell i un tratje de màniga llarga i pantalons, amb molts decorats. Va armat amb un arc oriental, junt amb una mena d'estoig per guardar les fletxes. L'arc, allunya de la lluita cos a cos, evitant el contacte. 

CERÀMICA DEL MINOTAURE:

Com es pot veure, és un plat de ceràmica on s'hi mostra el Minotaure, fill de Pasifae la dona de Minos de Creta, i d'un toro de color blanc que va enviar Posidó (déu del mar) com a conseqüència de que a Minos l'ofengués, i aquest, per tal venjar-se va fer que Pasifae s'enamorés de l'animal. Amb aquesta unió, va néixer el Minotaure.

Activitat 7: Pintures Rupestres

IMITACICIÓ D'UNA PINTURA RUPESTRE

Aquesta imatge, és una imitació d'una pintura rupestre que representa una escena de caça de la prehistòria, on s'hi veuen diferents animals, intentant escapar-se dels caçadors.

Activitat 7: Exercici Pintura Rupestre

IMITACIÓ D'UNA PINTURA RUPESTRES

En aquesta imitació de pintura rupestres, he volgut representar l'escena de la caça d'animals en la prehistòria.

Activitat 6: Pintures Rupestres

LES PINTURES RUPESTRES

Les pintures rupestres son unes de les manifestacions artístiques més antigues que existeixen, i s'utilitzen per parlar dels dibuixos i representacions gràfiques de les caçes d'animals junt amb les seves eines, que es troben a les parets de les coves i cavernes fets a la prehistòria.

Generalment, s'utilitzaven dos o tres colors: el vermell, era el més freqüent junt amb el negre i l'ocre; s'obteien els colors dels pigments naturals com l'òxid de ferro, la sang, el managnès, els ous, el carbó vegetal, el greix, els excrements etc, i aquests modificaven la qualitat de la pintura i augmentaven la fixació i la permanència sobre el suport.

   




A part de pintar amb les mans, les pintures també es realitzaven amb diferents eines com podien ser: 

• Un pinzell vegetal 
• Un aerògraf rudimentari (un mena de tub pel qual es bufava el pigment)       

•